OTTOBER SU ‘L LAGH

Gh’è una nebbietta dòra e celestina
che la vestiss i piant, i cà, i villett.
I praa, bèj verd anmò, fann toilette:
póccen in la rosada la vestina

fada de fiorellitt, infolarmaa,
che vorarìen corr giò, tucc, a stimass
vardàndes in d’el lagh… i scoeuj e i sass,
che vanzen foeu de l’acqua, hin lì incantaa:

speccen el sô ch’j a scalda e, dòr, j a fassa…
I piant – che bèj, vardee! – hann pizzaa in su i mont
foeugh e foghitt de foeuj ross, legriós.

Ol murell – voeuj – el speccia duu moros
(forsi anmò indormentaa?)… tuttcòss è pront…
… On campanin el piang: “El temp, se ‘l passa!”

GISELLA AZZI

Rispondi

Questo sito usa Akismet per ridurre lo spam. Scopri come i tuoi dati vengono elaborati.