SAN MARTIN

L’è involtiada, la trista giornada,
da on vèll de scighera frèggia e giazzada;
la galavèrna la quatta tusscòss
e on sgrisor el se sent in di òss.

On Cavallier el ven giò dal cavall
el ved on pòr Crist in fond a la vall,
l’è biòtt e tremant, l’è senza vestii,
e el Cavallier, perché intenerii,
lì in sul moment el se cava el mantèll
gh’en da metà a ‘sto vègg poerèll.

Che meraviglia! Ven foeura in del ciel
on sô tevedin, spariss tutt el gel
e per trii dì el sarà anmò inscì
come on estaa che voeur minga finì.

L’è on prèmi del ciel, l’è on prèmi divin,
el se ciama “L’estaa de San Martin”

 

Rispondi

Questo sito utilizza Akismet per ridurre lo spam. Scopri come vengono elaborati i dati derivati dai commenti.